L'altra cara de la crisi (II)

Escopir al terra, escopir a les parets, deixar els excrements del gos al carrer, parar al mig del carrer amb el cotxe havent lloc per aparcar, aparcar als guals de la gent i marxar a comprar, llençar papers i burilles de cigars al terra, cridar a les tantes de la matinada pel carrer, portar la musica al cotxe altíssima, pintar les parets de la gent amb spray, rotulador, guix, etc., fumar en llocs on no és permès...
Podria fer una llista interminable; aquesta per a mi és l'altra cara de la crisi. Una crisi de valors, una manca d'educació flagrant i creixent, i una societat on la paraula civisme s'està perdent massa depressa. No estic parlant de nens, adolescents, joves ni adults, així com tampoc gent d'aquí o d'allà. Estic parlant de la societat en general. S'ha perdut el respecte als demés, l'educació i el saber estar.
Fins on arribarà aquesta situació? Ens hem convertit en la societat del consum i, com dic jo, de les maquinetes, que ens estan fent oblidar que és viure en societat i relacionar-se diàrimaent amb persones iguals i diferents a nosaltes. Una societat individualista, en que tothom mira per un mateix, on el carrer no és de ningú i per tant ningú l'ha de cuidar i mantenir en condicions, i si el que ve darrer es molesta, que s'aguanti.
Crec que tots plegats hauriem de reflexionar sobre aquest tema. Els que són pares per mirar d'educar correctament els seus fills, i tothom per mirar de millorar el nostre comportament.
Aquí deixo aquestes paraules inquietants des del meu punt de vista per tal que cadascú s'apliqui el que li correspongui.