Com cada dilluns avui hem fet la nostra reunió del secretariat d’Independents x Mollet. Com que no tenim local, cada dilluns ens reunim en un bar, a vegades repetim, però últimament hem agafat el costum de fer-ho en zones diferents de Mollet per copsar altres cares d’aquesta ciutat.
Avui ens hem decidit a provar un local situat a la Rambla Pompeu Fabra, el Bar Garbí. Després de l’experiència viscuda he arribat a la conclusió que al seu propietari li sobra la feina, ell no deu notar la crisi, perquè no s’ha alegrat gens que ens quedèssim a sopar les 7 persones que hem quedat en finalitzar la reunió.
El propietari del local s’ha enfadat moltíssim perquè li hem demanat que ens fes el compte per separat, i literalment ens ha dit que “que os habeis pensado” i un “seguro que tú eres funcionaria, yo llevo 14h trabajando”.
Ha quedat clar que portava moltes hores treballant i tenia ganes de plegar, però senyor, si vosté habitulament plega a les nou, només calia que ens ho digués i nosaltres hauriem marxat a un altre lloc a sopar. No calia que ens digues que feia més d’una hora que ens estava aguantant (literalment aquestes paraules). El fet que també m’ha molestat molt és que ha fet referència a les nostres converses, les mantingudes en les 2 hores que hem estat allà, cosa que qualsevol “barman” sap que no ha de fer mai: Escoltar i callar.
Bé, us asseguro que a aquest local no tornarem mai i crec que molts altres bars de Mollet estaran contents que no ho fem perquè així tindran la possiblitat que anem al seu local a reunir-nos per parlar de l’única cosa que ens mou: Mollet.
Avui ens hem decidit a provar un local situat a la Rambla Pompeu Fabra, el Bar Garbí. Després de l’experiència viscuda he arribat a la conclusió que al seu propietari li sobra la feina, ell no deu notar la crisi, perquè no s’ha alegrat gens que ens quedèssim a sopar les 7 persones que hem quedat en finalitzar la reunió.
El propietari del local s’ha enfadat moltíssim perquè li hem demanat que ens fes el compte per separat, i literalment ens ha dit que “que os habeis pensado” i un “seguro que tú eres funcionaria, yo llevo 14h trabajando”.
Ha quedat clar que portava moltes hores treballant i tenia ganes de plegar, però senyor, si vosté habitulament plega a les nou, només calia que ens ho digués i nosaltres hauriem marxat a un altre lloc a sopar. No calia que ens digues que feia més d’una hora que ens estava aguantant (literalment aquestes paraules). El fet que també m’ha molestat molt és que ha fet referència a les nostres converses, les mantingudes en les 2 hores que hem estat allà, cosa que qualsevol “barman” sap que no ha de fer mai: Escoltar i callar.
Bé, us asseguro que a aquest local no tornarem mai i crec que molts altres bars de Mollet estaran contents que no ho fem perquè així tindran la possiblitat que anem al seu local a reunir-nos per parlar de l’única cosa que ens mou: Mollet.
4 comentaris:
I els bocates que tal estaven?
Hola Annaïs, moltes felicitats per la posada en funcionament del blog !!! I l'article amb el que encetes aquesta nova etapa ja saps que efectivament, alguns sembla que la crisi no els deu afectar. Un fet molt lamentable el que va ocòrrer. Ànim i endevant ! Ens veiem !
Hola Annais, no ens coneixem però em veig amb la sana necessitat de contactar per diversos motius.
Em dic Jorge Vidal, soc higienista industrial i en primer lloc felicitar-te pel premi tant precoç (pels teus 26 anys) a la coordinació de seguretat.
Després, no sé com, he trobat el teu blog, i comparteixo algunes de les teves inquietuds, no tant de ideologies polítiques, sinó més bé per la manca de confiança cap als partits polítics existents i les seves formes. Amés de la crisi de civisme, i humanitat que ens està portant la manca de valors fonamentals de la societat actual, insostenible si no es produeix un punt d'inflexió del que soc escèptic (les malalties psiquiàtriques i psicològiques ja són un problema social, i la tendència no vull ni sapiguer-la)
M'ha fet particularment gràcia el cas del bar, però això no et deu de sorprendre: Diàriament em passa que vaig a bars a prendre un café, i només entrar, dir bon dia, estar el propietari sòl allà, i no rebre resposta. Més d'una vegada l'he tractat recíprocament, he marxat directament sense consumir res. Bé, ànims que tot pot millorar, al menys l'ultim és perdre la esperança, i a les nostres edats encara tenim temps de moltes decepcions, però després d'una mala experiència en venen també de bones, o al menys aprens alguna cosa de profit.
Adéu, que ja m'he enrotllat bastant i espero no penses malament i caigues en el prejudici cap a mi. Només soc una persona normal que intenta sobreviure en una selva buida de valors, i que li ha cridat la atenció el teu perfil.
És el risc que tens al publicar un blog personal. Adéu
Gracies pel teu comentari.
Curiosament ahir hem plantejava si donar de baixa el blog. Estic en sequera d'idees i tenir el blog parat no ho trobava bé. De ser així no m'hauria trobat el comentari. A veure si amb això i les vacances m'animo i escric alguna cosa més.
Fins aviat!
Publica un comentari