DIVENDRES 30 DE MARÇ DE 2007 A LES 20.30
PRESENTACIÓ DE LA CANDIDATURA D'INDEPENDENTS X MOLLET (IxM)
AL CENTRE CULTURAL LA MARINETA

Hola companys/es, amic/gues, etc.

No sé mai com començar aquests escrits perquè tothom s'hi senti inclòs, però bé, dirigit a tots vosaltres.

Com la majoria, sinó tots vosaltres ja sabeu, jo formo part d'un nou partit que hi ha a Mollet. Aquest és Independents x Mollet, i com tots els partits, ens presentem a les properes eleccions municipals del 27 de maig.

Aquest divendres farem la presentació de la nostra candidatura, en que jo figuro com a número dos. Aquest escrit no és per demanar-vos que ens voteu ni res d'això, cadascú que voti en funció del seu convenciment, però sobretot que voti.

Aquest escrit és per convidar-vos a aquest acte, que per nosaltres és molt important i encara més, serà que ho fem envoltats d'aquelles persones que d'una manera o altra són properes a nosaltres.

És per aquest motiu que us emplaço a que el divendres 30 de març us passeu una estoneta pel Centre cultural la Marineta a partir de les 20.30h i així donar-nos el vostre recolzament, conèixer la gent que formem part d'aquest projecte i perquè no, participar en el petit piscolabis que us oferirem.

US HI ESPERO A TOTS!!!!

Annaïs Garcia i Solé
www.independentsxmollet.cat

Felicitats a totes!!

Felicitats a totes en el “super” dia de la dona treballadora (8 de març)
Jo no sòc partidaria que hi hagi el dia de la dona treballadora, però ja que hi és al calendari aprofito per felicitar-nos a totes. Felicitats per ser dones i com no per tenir la sort de ser treballadores, però un motiu per a la reflexió…
Us he fixat mai que en el dia de la dona treballadora estem treballant, com diuen els avis per tirar el país endavant, però que el dia del treballador (1 de maig) és festa a tot l’Estat?

Aquí ho deixo.
Molt bon dia a totes!!!

Annaïs Garcia i Solé
www.independentsxmollet.cat

No passa només a la tele

Escric aquesta carta i encara no sé des de quin paper fer-ho, si com a membre d’Independents x Mollet, que lluitem per tenir una ciutat millor i no hem volgut mai utilitzar el tema de la seguretat com arma política, com a ciutadana de Mollet afectada per tot allò que passa a la ciutat o simplement com a filla d’un afectat.

Aquesta setmana m’he adonat, per força, que hi ha coses que no passen només a la TV. Fa només uns dies van entrar a robar a casa el meu pare. Per sort ells no eren a casa i per tant no hem de lamentar danys personals. La sensació d’entrar a casa i veure que algú o alguns individus hi han entrat i ho han regirat absolutament tot en busca de no sabem què és indescriptible, només la sap qui la ha viu. Et passen moltes coses pel cap, comences a veure imatges que només veies a la tele. El primer que et trobes és que tot el que hi havia als armaris està per terra (fotos, roba, etc.), trobes a faltar moltes coses (sobretot electrodomèstics), veus el sistema que han utilitzat per entrar i penses: Qui? Per què? A nosaltres, una família que portem tota la vida lluitant i treballant i vivint fora de tot luxe?

Doncs sí, ara sembla que qualsevol de nosaltres podem ser objecte d’aquesta gent que no valora per res la propietat dels demés, i que pel sòl fet de vendre-ho i treure’s uns diners, es creu amb el dret d’entrar a casa teva, buidar-te-la i obligar-te a començar de zero.

Estic emprenyada, dolguda, perquè no dir-ho espantada, i el que més ràbia em fa és que podem fer poca cosa. Els mossos han vingut a prendre petges amb aquell polsim negre, però sembla ser que han entrat amb guants i ja no es pot fer res més. Aquesta gent seguiran al carrer entrant i sortint impunement de les cases dels veïns sense que ningú pugui fer-hi res.
Un ja no està segur ni a casa seva ?